Benvinguts al blog de Juan García Sentandreu

"En politica, com en qualsevol atra empresa humana, lo important es tindre raó. Quels demés mos la donen a soles es questio de temps. Mosatros nos entregarem en constancia i entusiasme a omplir el temps de raó. De raó valencianista."

Les mes grans movilisacions

El 13 de juny de 1997 i el 27 de novembre de 2004 Juan García Sentandreu convocà les mes grans movilisacions populars en defensa de la personalitat valenciana arribant a juntar a mes de 500.000 persones.

Derogar l'Avll, una missio irrenunciable

L'Academia Valenciana de la Llengua creada per consens politic va supondre l'oficialisacio del català en la C.Valenciana per lo que debem de lluitar front ad esta com a missio irrenunciable del valencianisme.

L'identitat valenciana

"L'identitat i la llengua valenciana es un crisol de cultures i tradicions que devem de defendre com a part consustancial del nostre cos i anima valenciana."

La lluita contra el catalanisme

"Per a que el nostre Regne torne als millors temps de riquea i esplendor devem de llevarmos de damunt eixa pagina d'autodestruccio i negacio de lo valencià que supon el catalanisme."

miércoles, 6 de marzo de 2013

¡¡Y adelante con los farolitos.!!



"Los políticos se constituirán en casta, dividiéndose hipócritas en dos bandos igualmente dinásticos e igualmente estériles, sin otro móvil que tejer y destejer la jerga de sus provechos particulares en el telar burocrático. No harán nada fecundo; no crearán una Nación...

Alarmante es la palabra Revolución. Pero si no inventáis otra menos aterradora, no tendréis más remedio que usarla los que no queráis morir de la honda caquexia que invade el cansado cuerpo de tu Nación. Declaraos revolucionarios, díscolos si os parece mejor esta palabra, contumaces en la rebeldía. En la situación a que llegaréis andando los años, el ideal revolucionario, la actitud indómita si queréis, constituirán el único síntoma de vida. Siga el lenguaje de los bobos llamando paz a lo que en realidad es consunción y acabamiento...

Los dos partidos que se han concordado para turnarse pacíficamente en el Poder son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el presupuesto. Carecen de ideales, ningún fin elevado los mueve; no mejorarán en lo más mínimo las condiciones de vida de esta infeliz raza, paupérrima y analfabeta. Pasarán unos tras otros dejando todo como hoy se halla, y llevarán a España a un estado de consunción que, de fijo, ha de acabar en muerte. No acometerán ni el problema religioso, ni el económico, ni el educativo; no harán más que burocracia pura, caciquismo, estéril trabajo de recomendaciones, favores a los amigotes, legislar sin ninguna eficacia práctica, y adelante con los farolitos…"

Benito Perez Galdós 1912

domingo, 3 de marzo de 2013

HUI, 3 DE MARÇ ES EL DIA DE LA LLENGUA I CULTURA VALENCIANA.




HUI, 3 DE MARÇ ES EL DIA DE LA LLENGUA I CULTURA VALENCIANA.

Coincidint en l´anversari de la mort del poeta valencià, Ausias March, els valencianistes celebrem el dia de la cultura valenciana, una data que a molts dels valencians sel´s pasará per damunt per culpa de l´escasa rellevancia que la politica li vol donar ya que es el dia en que mosatros reivindiquem l´independencia, genuitat i singularitat de la llengua valenciana.

En un temps en que lo que es fomenta es l´uniformitat i l´estandarisacio del valencià i el català com a llengua "comuna" per a lo que ells diuen "paissos catalans", el mensage del  3 de Març es sembla al crit del Palleter quan exigia la llibertat i respecte per a lo nostre, llunt de mentires historiques i llingüistiques que lo que fan es manipular a tot un poble i posarlo al peus i servici del nacionalisme catalaniste.

sábado, 2 de marzo de 2013

PROVA Nº 1: TRES SEGLES ABANS DE QUE APLEGARA JAIME I YA PARLAVEM EL "ROMANÇ VALENCIÀ"



La revista digital El Palleter està reeditant la meua serie d´articuls al voltant de LES PROVES CONTRA LA MENTIRA DE QUE´L VALENCIÀ PROVÈ DEL CATALÀ pero en versio en lengua valenciana.

En son dia vos vaig anunciar l´inminent publicacio del llibre on es recopilaren TOTES LES PROVES pero encara està en fase d´edicio i correccio. En qualsevol moment podia eixir a la llum. Ya vos avisare perque molts de vosatros esteu en la llista d´honor de l´edicio ya que vareu ser vosatros els que m´a nimareu a traure eixe llibre recopilatori d´articuls publicats en Face en defensa de la llengua valenciana.

De moment, vos deixe en la reedicio en valencià que està fent EL PALLETER.



PROVA Nº 1: TRES SEGLES ABANS DE QUE APLEGARA JAIME I YA PARLAVEM EL "ROMANÇ VALENCIÀ"

per Juan García Sentandreu

¿Quantes voltes hem sentit dir que els valencians parlem català perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne moro de Valencia mos portà el català per mig de les seues hosts catalanes que colonisaren el nostre territori? Vos vaig a anar donant arguments per a que pugau contestar esta gran mentira de l'historia.

Els valencians ya parlavem valencià varios segles abans de que mos conquistara Jaume I. Aixina de senzill. Els valencians hispanorromans abandonem la llengua íbera per a parlar el llati des de la conquista romana de Valencia en el segle II abans de Crist. Aço fon fins el segle VIII en que forem conquistats pels araps que introduiren la seua llengua. En Valencia es desenrollà des de llavors un sustrat mossarap que mantenia el llati en molts arabismes: era la llengua romanç o mossarap valencià.

El mossarap valencià te les seues primeres expressions lliteraries escrites en les jarches mores de principi de mileni, segle X, XI i XII. Estes jarches s'escrivien part en arabic i part en mossarap valencià. El mossarap valencià era, sense dubte alguna, la primera expressio escrita de la llengua valenciana. En els primers poetes moros que escrivien en valencià i les seues jarches, que eren poemes i cançons d'amor, queda clar que la llengua valenciana es MES DE DOS SEGLES I MIG ANTERIOR a la suposta llengua catalana que diuen que mos portà Jaume I en l'any 1.238 i que no es mes que una vulgar patranya.

Llegiu açò: 

¡Ay mamá, meu al habib (el meu amat)
Vay-se e no més tornarad
Gar, ¡que faré yo, mamá
Lleixarad?

Del poeta moro, Ibn Lubbun, Senyor de Morvedre (Sagunto) 1070, DC

No me tangues, ay habib (amat meu)
No cara danyosa (No, cor danyós)
¡Basta!
A tot home refuse….

Del poeta moro, Ibn Ryhaym, de Bocairent 1.100 DC

Com veieu, els propis poetes escrivien multitut de poemes i jarches en llengua valenciana del segle X i XI. Esta lliteratura coexistia pacificament en la lliteratura arabiga.

El catedratic i mozarabiste Lleopolt Peñaroja, aixina ho testimonia es el seu llibre “Les Harges, mon i enigma”, editat per la Real Academia de Cultura Valenciana.

Mes informacio: 
en face: https://www.facebook.com/JuanGarciaSentandreu
en web: : http://www.jgsentandreu.blogspot.com.es/