Breu historia de Valencia. Didactica elemental per amar i defendre a Valencia (II). ELS ROMANS

Breu historia de Valencia. Didactica elemental per amar i defendre a Valencia

VERSIO EN LLENGUA VALENCIANA

Juan García Sentandreu

Versio billingüe: llengua valenciana/castellà.

3.- Els romans.-

A les terres valencianes arribaren dos segles a. C. soldats romans per la mar. Eren legions que anaven a la conquista de noves terres per a engrandir l´Imperi Roma, incorporant nous territoris. Venien a fer la guerra ad atres invasors, els cartaginesos, que anaven ocupant les places fortes de la costa valenciana. Arse, despres dita Saguntum, caigue en mans dels cartaginesos l´any 219 a. C.

L´Imperi Roma veia en els cartaginesos un gran perill i els va declarar la guerra alla a on estigueren. Aixina començaren les guerres Puniques.

Les primeres legions acamparen (212 a. C.) en Sucro, Cullera, en les riberes del Xuquer.

Acabada la guerra, els soldats romans els agrada esta terra i se quedaren aci. Fon l’inici de la romanisacio.La convivencia entre els indigenes iberics i els romans fon perfecta, pacifica, gens conflictiva.

L´any 138 a. C., els soldats que havian lluitat baix les ordens de Tito Livio, fundaren Valentia sobre el oppidum ibericum que hi havia.

En 24 a. C., fundaren una atra colonia romana sobre el poblat iberic d’Ilici, Elig.

Poc a poc els romans varen anar ocupant i colonisant tots els poblats iberics mes importants: Arse, Sagunto; Edeta, Lliria…

Els ibers se llatinisaren. Adoptaren l’alfabet llati, llatinisant la seua llengua primer, despres utilisant el mateix llati.

Era aquell un llati no classic, sino vulgar, popular, que evolucionà a formes molt simples i que donaria pas a les llengües romaniques.

Ad esta romanisacio del tot lo iberic ajudà el que els soldats romans anaren casant-se en les indigines.

Vilatela diu que “l´arqueologia atestigua un poblament romà en gran part dels actuals municipis”.[1]

Molts camins i sendes iberiques foren nomenades en noms llatins, dins d’eixe proces de llatinisacio de lo iberic. Les divinitats iberiques foren susbtituides per les romanes i mes tart per la religio cristiana, vinguda tambe per mig de la colonisacio romana. Conviviren les dos llengües en el solar valencià, la llengua ibera i la llengua llatina, donant-se d’esta forma el primer cas de billinguisme, de que la gran majoria del poble valencià parla dos llengües, parla una i enten molt be l´atra.Foren casi cinc cents anys els de forta romanisacio dels pobles valencians. Nos deixaren cultura, obres publiques i organisacio de vida.

I nos deixaren sobre tot la llengua llatina, la mare de la Llengua valenciana.

Toponims romans son: Casinos, Castalla, Catarroja, Caudete de las Fuentes, Cocentaina, Estivella, Moncada, Morella, Ondara, Ontinyent, Foyos, Sagunt, Peñíscola, Sollana, Sueca, Valencia, Torreblanca, Vallada, Villajoyosa, Villarreal, Villamarxant, Vinalesa, Vinaroz, Viver,…

Romanes son paraules com: argila, arenal, pedrera, pedra, , solsida, roig, vert, lloma, puntal, berruga, fosa, pla, foya, serra, estret, llarc, ample, calent, fosa, mora, perera, romero,…

I per lo que pertoca a jaciments arqueologics romans, el 80% dells estan en arees de parla valenciana, mentres que tan sols un 20% estan en arees hui de parla castellana.

Tambe en este moment se dona un atre fet que marca diferencies i distancies en respecte del llati de Catalunya. F.B. Moll afirma que “el llati del que procedix el català era mes afi al llati de la Galia que al de la Hispania”. De la Galia i dels celtes, que invadiren Catalunya i li deixaren el seu llegat celtic, que no tenim els valencians.

Efectivament, el llati de Valentia tenía mes influencies betiques, del sur peninsular.Mes de mig miler d’anys de romanisacio feren que la llengua llatina arrelara en el poble indigena, que la va convertir en la seua llengua natural, sense oblidar-se ni despendre’s de l’herencia iberica.

La llengua iberica no quedaria subsumida per la llatina fins al segle II d. C.

Esta situacio de pau i bonança, de prosperitat, de benestar, es perllongaria fins al sigle V, quan començà a decaure el Sacre Imperi Roma i atres pobles invadiren la peninsula Hispanica. Vingueren els barbars del nort d’Europa, que deixaren el poc de temps que estigueren els seus prestams llinguistics, les seues paraules i la seua cultura.

El pare Lluïs Fullana, en un important discurs [2]que va pronunciar en la Diputacio de Valencia, va resumir d’esta manera lo nuclear de la romanisacio llingüistica de la parla dels natius valencians:

“D´eixa mateixa llengua romana, o romà vulgar – d´eixe tronc, la llengua llatina, reconeguda baix el nom de Romancium, romanç, brollaren corpulents arbres en Galicia, Portugal, Castella, Aragó, Catalunya, Valencia i Mallorca, els quals gracies al incensant cultiu dels seus habitants, no tardaren res en transformar-se en atres tants arbres diferents, diferents en quant a la forma de les seues rames i el color de les seues fulles, degut als distints climes que produien el seu desenrotllament- parlada pel poble, lo mateix en Italia que en els demes paisos conquerits per els exercits de l´Imperi, i continuà evolucionant durant l´epoca romana en España, i que mes tard continuà evolucionant d´una manera mes progresiva, en l´epoca visgotica, deriven, sense cap dubte, les llengües anomenades romances o romaniques, sense que per aixo haja de negar-se-li, en manera alguna, la gran i eficaç influencia que tingueren, en la seua formacio, tant el llati clasic com atres moltes llengües”.

Despres dels romans arribaren al solar valencià els visigots, estigueren aci un sigle. Era una colonisacio de l’Imperi Roma de Bizanci. Els valencians estaven molt be i reberen als visigots de males maneres. El periode visigotic va ser desastros per a Valencia en tots els sentits.

Fon una epoca de gran decadencia en lo politic, en lo social, i en lo economic, no en lo cultural. Eres els visigotics gran burocrates. El malestar entre la gent se desplegava per tot arreu.

Per lo que respecta a l’ambit llingüistic, diu el profesor Gómez Bayarri [3]que “l’aportacio a la Llengua valenciana se plasma prioritariament en veus provinents de l´ambit juridic, administratiu, politic, toponimic i antroponimic”.

Florix la cultura en l’ambit eclesiastic. Naix l’Escola Monastica Valenciana. Escriuen els seus membres en llati visigotic totes les seues grans obres, especialment apologies de la doctrina cristiana que es veuen ya afectades per heregies.

Mentrestant, el poble continuava parlant llati vulgar. Una parla en la que ya alguns autors volen vore com el primer romanç o protoromanç de la Llengua valenciana.

D’este temps nos venen paraules com: guerra, bandera, espia, estaca, guarnir, aspa, bramar, roba, brasa, salla, llonja, orgull,… D’entre els toponims trobem: Carlet, Confrides, Godella, Oliva, Relleu, Tous i Segart.

____________________________________________________________________

[1] Id.
[2] “La cooficialidad de la Llengua valenciana”. Lluïs Fullana i Mira. 1918.
[3] José Vicente Gómez i Bayarri es doctor en Historia i professor d’Historia Migeval de l’Universitat Politecnica de Valencia. Academic de Numero de la Real Academia de Cultura Valenciana.