martes, 14 de junio de 2011

EL TRACTAT DE CORBEIL I EL PROCES DE CATALANISACIO

Al voltant del tractat de Corbeil i el proces de catalanisacio del valenciá, vaig a puntualisar unes coses:


1.- Quan dic que “Catalunya” no existía quan Jaume I conquistá Valencia en 1238 lo que estic expresant es que els condats de l´antiga Marca Hispanica que hui son part de Catalunya, en aquells moments careixien d´entitat política propia i, ni molt manco, es denominaven Catalunya. Eren un grupet de condats deslabaçats que mantenía la corona francesa en esta part dels pirineus per a impedir la seua invassio desde d´esta part dels pirineus. Per aixo l´antic Imperi Carolingi els tenia a estos condats com a frontera transpirenaica en una funcio merament defensiva. Eren un bastio de defensa del territori imperial i francés. La geopolítica es aixina de machacona i mostra la veritat.

2.- La llengua que es parlava en estos condats carolingis i francesos era una llengua románica derivá del llati, com el valenciá, pero en le seues aportacions provençals o occitanes. Es una llengua que naixqué en paralel al valenciá pero que no tingué una estructura i denominacio propia i definida com tingué el valenciá en el sigle X, XI, XII… I ni molt manco una lliteratura. ¿Coneguem lliterats dels condats? CAP. El catalanisme per tal de donarli solera a lo que hui parlen diuen que el mallorqui Ramon LLull i els autors clasics valencians del nostre sigle d´Or eren els precursors de la llengua catalana. MENTIRA. Els catalans no tingueren conciencia de la seua llietaratura fins al sigle XIX i per aixo, en la majoria dels casos, a la seua llengua li dien “LEMOSINA”. El catalá com a tal es una llengua romanç tardia, sense lliteratura migeval.

3.- Les semblances que puga tindre el valenciá en el catalá no autoriza al nacionalisme catalaniste a dir que el valenciá prové del catalá. Aixo es, cientificament, fals. La llengua valenciana escomençá a tindre la seua lliteratura com a mosarab valenciá en el sigle IX en les "moasahes" i "harges" (jarches) mores que s´escrivien en llengua valenciana. El poble valenciá, sobre tot la mosabia valenciana, parlava esta llengua vulgar o mosarab que no es atra que la llengua valenciana que es la que es trobá Jaume I quan conquistá Valencia fins al punt de tindre que demanar als juges, escribans i llegislaors que les lleis i sentencies deixaren de ferles en llati i que foren traduides “ad linguam planam”, al romanç valenciá, per a que´l poble les entengueren. Lo que demostra que mosatros ya teniem la nostra llengua propia.

Les actuals semblances entre el valenciá i el catalá, a banda de les derivaes de les arrails historiques i filologiques, es deuen a un fort proces de catalanisacio de la llengua valenciana i d´acostament, en determinats casos, del catalá al valenciá, tot i per tal d´homogeneisar i llevar les diferencies entre abdos. Es trata de fer una llengua comu per a defendre un proyecte comu i nacionaliste i per a este viage lo que volen els alquimistes catalans es que la llengua siga la mateixa aproximantles a costa de llevar i afegir. Una autentica barbaritat i estafa.

Per aixo, molta gent te un sentiment de valencianitat i de propietat de la llengua valenciana coma algo nostre i es rebela contra el catalanisme pero este li contesta en les semblances entre estes. Pero la llengua que s´ensenya en els coleges, instituts, universitats, administracions i Canal 9 no es l´autentica llengua valenciana. Es un sofregit de barbarismes, galicismes i catalanismes fets en tota l´intencio d´acsotar el valenciá al catalá.

Pero els catalans fan lo mateix: “Toro” en catalá es “toru” i, por obra de esta voluntad unificadora,l´Institut d´Estudis Catalans propon la versio valenciana de “bou”. Lo Mateix en “vaso” que es diu “vas” en catalá, ara proposen “got”.

0 comentarios:

Publicar un comentario