sábado, 4 de junio de 2011

PEPE PAYÁ, PREMI LLEALTAT 2011 del GAV


El Grup d´Accio Valencianista me torna a brindar la posibilitat de intervindre en l´entrega de guardons Llealtat. Vos deixe en el meu discurs d´enguany.

Benvolgut amic i companyer, admirat Pepe Paya

Hui es un dia molt important per al valencianime i per al Regne de Valencia ya que l´entrega del guardons a la llealtat están a un pas de convertirse en un autentica medalla de guerra en un moment en el que un grup, un reduit grup del ciudatans de Valencia, Castelló i Alacant, sostenim un cruent enfrontament “sotovoce” per la supervivencia de tot un poble.

Pepe Paya sempre ha segut -i seguix sentho- la referencia del valencianisme perseverant, la flama de la dignitat que com a "lámpara votiva" atestigua la pervivencia d´un valenciamisme que es resistix a la seua extincio.

El curriculum de Pepe Payá es, vist desde la distancia física i la proximitat ideologica, l´historia d´una vida d´heroisme al servici d´Elig i de tot el Regne de Valencia. Es la crónica d´un home bo que, per la seua sensibilitat i pel seu amor als que li rodegen, mereix un puesto en la genealógica de l´heroe tradicional valencià que a soles pot escriure en lletres d´Or el nostre benvolgut Grup d´Accio Valencianista.

Tinc, de nou, que agrair al Grup la posibilitat que m´ha brindat de dirigirme a tots vosatros en un moment entranyable per a mi, en al voluntat de participar en el reconeiximent a una persona admirable que com a atres, ha segut a lo llarc d´estos 25 anys que´l conec, un autentic eixemple i referencia en l´afan de superacio diari que yo tinc.

Vaig tindre l´honor de rebre de les seues mans i de Pepe Marin la Palma Daurá que com a estudiant de Alternativa Universitaria, allá pel anys 80, varem ser distinguits aquell grup d´universitaris que en el si de la nostra Alma Mater mos resistiem al proces de catalanisacio en el que estaba inmersa la nostra multisecular institucio academica.

Des de aquell moment he tingut el plaer de compartir en ell moments tan importants i intensos com han segut la nostra participacio en el Primer Congres de Sa llengo Baleá, el II congres de la Llengua valenciana, tantissimes reunions de la Coordinadora d´Entitats Culturals del Regne de Valencia a les que ell acudia puntualment, les Galles de la Llengua Valenciana de la Fundacio Nou Valencianisme, i la convocatoria de les manifestacions mes importants de defensa de la nostra identitat i llengua valenciana.

La presencia de Pepe Payá en tots els actes mes rellevants del valencianisme, inclus en els moments actuals de major dificultat i aillament de la nostra causa, el fan acreedor d´este guardo que el Grup reserva al patriotisme.

Comentava recentment en el meu perfil de Facebook la necesitat que te este poble de referencies heroiques per tal d´eixir d´esta situacio d ´amodorrament, marasmo i rediment general.

Aprofitant que deixaven arrere el mes de Maig, escribia: SE FUE MARZO Y CON EL TODAS LA PRIMAVERAS en el que em lamentava de que el algun moment de l´historia el poble valencià preguè –probablement d´una manera inconscient- el seu genotip de l´heroisme i recordaba l´ eixemplar pasage del Palleter, tambe en un mes de Maig, en el que estaba en joc la nostra independencia front al francés. La convulsa societat valenciana del segle XIX era atra, casi desconeguda, arrogant, orgullosa, 100% implicà en la defensa de la seua terra i de la seua personalitat. Una poble que avisaba a l´invasor de la seua determinacio i del punt de sacrifici al que podría arribar per tal de mantindre la seua identitat.

La valenciana arrogancia
siempre ha tenido por punto
no olvidarse de Sagunto
y acordarse de Numancia.
Franceses idos a Francia,
dexadnos en nuestra ley,
que en tocando a Dios y al Rey,
a nuestras casas y hogares,
todos somos militares,
y formamos una grey.

Es podia llegir per cada cantó de Valencia mentres un Palleter, un humil Palleter, era la mes fidel representacio de l´heroisme i la dignitat d´un poble que tenia clar que li demanava la situacio.

On ha quedat? On está eixe poble?. Necessitem verdaderament un Palleter? O lo que REALMENT necessitem es un poble? Sense caure en la resignacio fatalista, si que es fa necesari diseccionar el cos d´esta societat moribunda, casi sense alé, per tal de diagnosticar certerament la greu enfermetat que patix i que no es atra que la perdua de l´orgull i la conciencia de la seua valencianitat.

La greu situacio del valencianisme social i politic no es atra que la consecuencia d´una societat sense determinacio, sense sanc i sense pols a la que se l´ha buidat la seua autoestima i es victima de la desaprensió politica i de la manipulacio cultural. El valencianisme de la societat valenciana es un valencianisme superficial, folcloric i mimetic que es molt llunt del valencianisme que mosatros defenguem.

Per aixo necessitem de les referencies heroiques i personals dels que -com Pepe Payá- mos ajuden a construir una nova societat, un nou poble, un nou valencianisme, que des de´l patriotisme i la llealtat siguen la llavor d´una nova era presidida per l´amor i la defensa per lo nostre.

Eixa es, i no atra, la definicio del patriotisme, l´expressio de la llealtat a la que hui, en temps d´entrega i rendicio, lloem com a valor de la persona.

Pero tambe es importan deixar clar en estos moments de redefinicio valencianista que el nostre patrotisme, o el que es el mateix, el nostre valencianisme, te que tindre clavaes les seues arrails en la veritat i en l´historia que son les uniques que mos poden conduir pel cami acertat.

Quaalsevol aventura dominá per un esencialisme romantic que done l´esquena a lo que ha segut l´historia del nostre poble i de la nostra personalitat estará fatalment determinat al fracas. Yo estic segur que el problema de l´actual valencianisme no es de mensaje. Es un problema de falta de conciencia, de falta de poble, i de falta de moment.

I per a quan arrive eixe moment debem de seguir fidels, sense concesions ni componendes, al valencianisme tradicional i historic que es el vertader refleix de la personalitat del nostre poble a lo llarc de l´historia, fugint d´aventures romantiques que no tinguen un sustrat racional. Vos el dic perque en moments de crisis sempre arriben els redefinidors de causes en noves i estelars idees per tal de ser el galactic de tanda. La resposat no está en les estreles, está en l´historia, en la veritat, en la llei, en la foralitat, i en la personalitat d´un poble que es lo que ha segut a lo llarc dels temps i que hui, d´una manera irresponsable, viu d´esquenes a la seua realitat histórica.

I l´historia es la que es, per molt que la manipule la política. L´historia es la que es i la que escriu Pepe Paya en tots els seues llibres que son l´expressio d´un valencianisme irreprimible que necesita brollar i deixar testimoni.

L´obra de Pepe Payá es la crónica de la nostra personalitat, dels ilicitans, dels alacantins o, lo que es lo mateix, dels valencians de les terres del sur del Regne, que deben de cuidar i transmetre a les noves generacions per tal de fer germinar en elles eixa conciencia de poble que, hui per hui, sesteja i dorm mentres els nostres enemics guanyen pes en les institucions valencianes.

L´ herencia d´esta nova epoca politica mos deixa -als valencianistes- fora de les administracions publiques a l´hora que la marca nacionalista catalana i catalanista que es presenta coma “compromis” entra en les Corts Valencianes i conquista 350 regiduries en l´inestimable ajuda del PP, de CiU i tots els mijos de comunicacio valencians que reben en esperança una suposta “nova força valencianista” que en pell de corder no te atre obtetiu que el devorar tot lo valencià.

Yo crec que este poble si que te remei, pero mentimentres estiga ensimismat per la jocfloralitat, el lirisme i les mascletaes poc tindrem a fer. Cal, d´una vegà per totes, que imprimam a tot lo valencià, a la música, a la poesía, a qualsevol expressio de la cultura i de la política, dels necessaris redobles de tambors i trompetes, de la marcialitat de la lluita, que alerten als nostres enemics que´l valencianisme continua en peu, avança i no es rendix i que com a estardart i signe de la nostra llealtat figuren persones, liders movilisadors i patriotes que com Pepe Payá mos marquen el cami de la veritat i de la victoria.

Valencia, 3 de Juny de 2011

0 comentarios:

Publicar un comentario