Ir al contenido principal

VICENT FLOR D´UN DIA

Vicent Flor d´un dia
per Juan García Sentandreu
Candidat a l´Ajuntament de Valencia per Coalicio Valenciana
LEVANTE-EMV Lunes, 9 de Mayo de 2011
http://www.levante-emv.com/opinion/2011/05/09/vicent-flor-dun-dia/805214.html
en resposta al sociolec i catalaniste Vicent Flor: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/05/08/invisible-blaverismo/805087.html?pCom=1#EnlaceComentarios

Estic d´acort en el meu excompanyer de lluita, el socilolec Vicent Flor, en que el valencianisme social es majoriatariament emocional i sentimental i que, per aixo, queda a la sort de que qualseovol desparensiu faça d´ell un intrument politic. Es lo que li pasa al PP i al catalanisme, o siga al PP, PSOE, EU, COMPROMIS…), que tots juguen a capitalisar el vot valencianiste des d´un supost i fals valencianisme (PP) o des d´una versio catalanista (els demes). El cas es que tots es presenten com a opcions "valencianistes" que, en l´envixc de "lo valencià", han fet del seus programes un autentic parany de mentires i manipulacions.

Vaig a demostrar des d´un punt de vista totalment racional i, alluntantme de posicions esencialistes o romantiques, com el "valencianisme" politic imperant en la Comunitat Valenciana, d´esquerres o de dretres, es un autentica estafa als interessos del poble valencià.

El PP juga en eixe valencianisme superficial i emocional embolicanse en la Real Senyera quan li conve mentimentres mos donda l´esquena en la defensa de lo propi. ¿Qué es lo propi? Han tingut que pasar 23 anys desde que el AVE arribá a Andalusia per a que el tinguerem els valencians. El PP, no mos oblidem, desaprofità el 8 anys de govern de Aznar per a fer realitat totes les seues promeses "valencianistes" i quan tocà donar "el callo" mos ixquè per peteneres traicionant a la societat valenciana en qüestions tan importants com les infreaestructures o la denfesa de la llengua valenciana. Ni inversión ni identitat. El PP ni portá el AVE ni va fer realitat el transvasament de l´aigua de l´Ebre. Es mes, quan s´aprovà l´estatut d´Arago, els diputats del PP votaren a favor d´un estatut que en son articul 19 prohibix el transvasament d´aigües a la Comunitat Valenciana. Pero per a major escarni, varen ser els Diputats nacionals en el Congres, incluits els de Valencia (Zaplana, Ramón Llin, Gil Lázaro, Agramunt…) el que votaren a favor d´este l´estatut i en contra del transvasament que tant diuen defendre. I del AVE, no ficaren ni un duro per a posarlo en marcha. I en lo de la llengua valenciana, l´actitut del PP va ser politicament criminal. Aznar-Pujol-Zaplana negociaren en el Mas Calvó de Reus en el 1996 la creacio en Valenciana de la filial de l´Institut d´Estudis Catalans, l´Academia Valencia de la LLengua (AVL), per tal d´oficialisar el català en la Comunitat Valenciana. Este es l´autentic PP que diu que "tot el valencianisme está en estes sigles".

El PSOE-PSPV ha segut sempre un partit sucursaliste dels interessos del catalanisme del PSC i d´un oficialisme que li fea donar l´esquena als vertaders interessos de la societat valenciana. Identitariament va ser el PSOE l´introductor del catalanisme a nivel oficial en "l´estandarisacio" d´una llengua uniformaora en el català. El PSOE l´introdui en les escoles i institucions publiques fins a que arribá el PP i el oficialisá. El expresident Lerma te en el seu actiu politic ser el dinamitaor de la construccio de la A3 per tal d´impedir les conexions en Madrit i el desenroll del port de Valencia, beneficiant d´esta manera el port de Barcelona. El PSPV seguix sent del "Pais Valenciá" demostrant d´esta manera la seua inquebrantable adhessio al sucursalisme que li pertoca dins dels estrafalaris "Paisso Catalans".

Esquerra Unida, lo mateix. Al servici d´este vell proyecte de la burguesía catalana i del neocolonialisme emergent a principi del sigle XX. Del internacionalisme comuniste al corralet tribal del nacionalisme catalaniste. Pur i dur esencialisme carent de la mes minima arraïl racional.

El Bloc. La gran estafa "valencianista" crisol i encreuà de camins de "blavers" despitats i rojos marcadament "romantics" que busquen l´edelweiss de l´esencialisme català i que no amaguen el seu sucursalisme en la defensa d´una atra nació que no es l´espanyola sino la catalana. Rendixen pleitesia i paguen vasallage als Senyors de CiU quel´s financien la seua nomina. Es presenten com a "l´opcio valencianista" quan son un ramat de renegats ben alimentats per les garrofes i la dacsa quels donen el seus "señoritos" catalans.

Tots, un i atres, mentixen a la societat valenciana que es sent tan espanyola com valenciana. Tots volen capitalisar eixe sentiment valencianiste d´un poble que´s troba perfecta i comodament implicat en el proyecte comu que es diu Espanya. I llunt de l´intencionalitat insultant del titul de l´obra del sociolec Vicent Flor d´un dia, l´autor no es planetaja buscar si existix una base racional per ad eixe sentiment. El descalifica i prou. O, al manco, es lo que ell preten.

El poble valencià, encara que inconscientment, te eixe sentiment valencià i espanyol perque la seua personalitat naix d´una realitat histórica, sociológica, política, llingüistica i jurídica que, com a incontrovertibles i incontestables arguments racionals, confirmen la seua valencianitat i espanyolitat a lo llarc dels sigles. I no hi ha atra, Sr. Flor, per molt que els pese a voste i a tots els que heu fet del catalanisme el seu modus vivendi.

¿Qué com a valencians tenim un conter a cobrar de la nació de la que som part historicament? Si, clar que sí. I per culpa de tots els partits mentats que no fan atra cosa que perjudicar en les seues politiques els vertaders interessos del poble valencià. Pero d´ahí a negar la nostra sustantivitat valenciana i el nostre compromis colectiu com a part del la nacio espanyola moderna fundada pel nostre Regne de Valencia en Casp l´any 1.412, hi ha molt de cami i molt de mentira i manipulacio.

I si tenim un sentiment d´anticatalanitat es, simplement, per una necesitat de defensa. De Defensa davant els atacs d´institucions i partits catalans i catalanistes encabotats en fer de Valencia un "país" dels seus delirants "Paissos Catalans" i d´apropiarse de l´historia i de la riquea de la nostra cultura i genuina llengua valenciana, del nostre Sigle d´Or i dels nostres classics del sigle XV, per tal d´enriquir la seua i desconeguda lliteratura catalana. Si no existira el nacionalisme i neocolonialisme català li asegure que el valencianisme no tindria este component anticatalaniste.

Es veritat que´ste sentiment de valencianitat es, per desgracia, superficial, pero aixo no vol dir que no tinga una base racional. Ahi la tens, Sr. Flor. Pero els culpables de que el poble valencià no conega que´l seu sentiment te una justificacio científica es culpa de la nostra clase politica, la mitat de la qual son un renegats i l´atra uns ignorants o acomplexats. Este es l´autentic drama de la societat valenciana: que´l seu desti politic es troba en mans d´uns indocumentats que juguen en ella i la manipulen en funcio dels seus interessos partidistes. Els mateixos que no volen que sigam conscientes de la realitat de la nostra historia, la que proclama i demostra d´una manera incontrovertible i cientifica que som valencians i espanyols.

Comentarios

Entradas populares de este blog

180 años antes de la llegada de Jaime I, Valencia habla valenciano y "Cataluña", provenzal-francés

Cataluña aún no existía, pero sus condados en el año1030  eran franceses. Lo fueron desde el 801 en que Carlomagno los conquistó, hasta 1258 en que el Rey de Francia se los cambió a Jaime I por territorios aragoneses en el sur de Francia. PRUEBA Nº 30 CONTRA LA MENTIRA DE QUE EL VALENCIANO PROVIENE DEL CATALÁN. 180 AÑOS ANTES DE LA LLEGADA DE JAIME I, EN EL REINO DE VALENCIA SE HABLABA VALENCIANO Y EN CATALUÑA (FRANCIA) SE HABLABA PROVENZAL-FRANCÉS. ¿Cuántas veces hemos oído decir que los valencianos hablamos catalán porque en 1238, cuando Jaime I conquistó el Reino moro de Valencia nos trajo el catalán a través de sus huestes catalanas que colonizaron nuestro territorio? En la prueba anterior hemos estudiado al gran medievalista, el filólogo y catedrático de Historia de Zaragoza, D. Antonio Ubieto Arteta ( http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Ubieto_Arteta ).   La transcripción de la entrevista publicada y documentada no ha caído muy bien en algún lector catalani

PRUEBA Nº 25: Las jarchas en valenciano, dos siglos antes de la llegada de Jaime I.

(fotografía) Albufera  significa, según su origen árabe  al-buhayra, el marecito  o  el pequeño mar.  En algunos poemas árabes se le denomina  Espejo del Sol , término que ya da una idea aproximada de la belleza y el romanticismo que caracteriza a este paraje. LA POESÍA EN LENGUA VALENCIANA ANTES DE LA LLEGADA DE JAIME I. EL POETA ABÚ ISA IBN, REY DE LA TAIFA DE MURVIEDRO (SAGUNTO), DOS SIGLOS ANTES DE LA CONQUISTA DE VALENCIA.     ¿Cuántas veces hemos oído decir que los valencianos hablamos catalán porque en 1238, cuando Jaime I conquistó el Reino moro de Valencia nos trajo el catalán a través de sus huestes catalanas que colonizaron nuestro territorio? En la prueba anterior llamábamos la atención para retener el dato de que en el Reino de Valencia se hablaba lengua valenciana antes de la llegada de Jaime I en 1238 gracias a los cristianos bajo dominio musulmán que en número de 60.000 vivían en nuestro territorio. Pero no sólo hablaban la lengua valenciana los mozárabes, sino qu

Cataluña como sinónimo de mentira

Cataluña como sinónimo de mentira Por Juan García Sentandreu Escritor y Jurista* “Hoy, más de mil años después, la ambición de la clase política catalana tiene las mismas aspiraciones feudales que cuando dependían de la corona carolingia y francesa”. L a Cataluña nacionalista es, toda en sí, una gran mentira. No voy a atreverme a hacer este tipo de manifestaciones sin aportar las correspondientes pruebas. Mi formación y experiencia de jurista me lleva a probar todo lo que digo. La Cataluña actual es una gran mentira en diversas dimensiones: En una dimensión histórica; en una dimensión lingüística y en una dimensión arquitectónica y heráldica: “la mentira de la “senyera catalana" y la mentira de la Barcelona “histórica”. 1.- LA MENTIRA DE LA CATALUÑA HISTÓRICA En el año 777, España o Al-Andalus está ocupada prácticamente toda por los árabes. El Califa de Zaragoza, Solimán el Arabí, se ve amenazado por el Emir Abderramán I que pretende apoderarse